Aluminosi a Sabadell: què és i com afecta una reforma

L'aluminosi és la degradació del formigó fet amb ciment aluminós, que es va fer servir sobretot en biguetes entre el 1950 i el 1970 i es va prohibir a Espanya el 1977. Tenir aquest ciment no vol dir patir la patologia: abans de reformar, un test de laboratori i un tècnic d'estructures decideixen si cal reforçar.

Què és l'aluminosi?

És una lesió del formigó, no de les persones. Apareix en elements fets amb ciment aluminós, un ciment amb molta alúmina que es va fer servir perquè era barat i adormia de pressa. Amb certes condicions de temperatura i humitat, aquest formigó perd volum, es torna més porós i perd resistència. Quan l'armadura d'acer queda exposada, s'oxida i el dany avança.

A Espanya es va utilitzar sobretot per fabricar biguetes de forjat entre el 1950 i el 1970, i es va prohibir el 1977. Per això gairebé tot el que preocupa és als sostres: les biguetes que aguanten cada planta. També pot afectar altres elements de formigó, com bigues o pilars, però el cas típic és la bigueta.

Dos aclariments que es busquen molt. No té res a veure amb l'alumini metàl·lic: el nom ve de l'alúmina del ciment. I el seu risc és estructural, no respiratori. Si el que et preocupa és la salut, el material que cal vigilar en edificis d'aquella època és un altre, el fibrociment amb amiant, que expliquem a la guia d'amiant i uralita.

Per què importa a Sabadell?

Per l'edat dels pisos. Segons el cens del 2021, el 8,9 % dels habitatges principals de Sabadell es va construir entre el 1951 i el 1960 i el 22,5 % entre el 1961 i el 1970. Gairebé un de cada tres habitatges de la ciutat és, doncs, de l'època del ciment aluminós. Això no vol dir que en portin: vol dir que val la pena comprovar-ho.

A tot Catalunya es calcula que més de 400.000 habitatges del 1950 al 1970 en porten, i Sabadell és un dels municipis amb edificis afectats. El terme es va fer popular arran de l'esfondrament dels sostres d'un edifici del Turó de la Peira, a Barcelona, el 1990.

A la ciutat hi ha dos casos amb nom propi:

• Els Merinals. Polígon d'habitatge públic començat el 1954 (primers habitatges el 1957). El 1991-92 s'hi va trobar ciment aluminós a les dues fases. La primera, de 592 habitatges, es va enderrocar i es va refer. El 2024, els 170 habitatges de la segona fase continuaven amb armadures oxidades, filtracions i sostres que cedien.
• Espronceda. Una inspecció del 1990 hi va detectar aluminosi i defectes estructurals greus en blocs alts que no es podien reparar. L'any 2000 s'hi va enderrocar un bloc de 16 plantes, el tercer del sector.

Són casos extrems i no volen dir que tot un barri estigui afectat. Cada edifici necessita la seva pròpia anàlisi.

Com es detecta? Senyals i test d'aluminosi

Primer es mira, després s'analitza. Els senyals visibles són taques ocres o de rovell al sostre i fissures que segueixen la línia de les biguetes. Acostumen a sortir abans a les zones humides de la casa, com el bany i la cuina, i a façanes i cobertes.

Però veure una taca no n'hi ha prou, i no veure-la tampoc no tranquil·litza. El que confirma si hi ha ciment aluminós és el Test Aluminós, que el Col·legi de l'Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB) ofereix des del 1991:

• S'extreuen mostres petites, de la mida d'un encenedor, de diverses zones de l'edifici.
• S'analitzen amb l'assaig d'oxina del BRE.
• El resultat pot ser de tres tipus: es detecta ciment aluminós, no se'n detecta o no és concloent.

Si surt positiu, encara no passa res. El pas següent és que un tècnic especialista en estructures o en rehabilitació revisi l'estat real de les biguetes i digui què cal fer. Tenir el ciment no és el mateix que tenir la malaltia.

8:08

Què canvia a la teva reforma si l'edifici té ciment aluminós?

Canvia l'ordre. La reforma és el millor moment per mirar-ho, perquè en treure falsos sostres i obrir el bany i la cuina les biguetes queden a la vista. Ara bé, abans de tocar forjats o bigues el que toca és el test i la valoració del tècnic, no l'enderroc.

Tres conseqüències pràctiques:

• La humitat, primer. L'aigua accelera el deteriorament, així que qualsevol fuita del bany, de la cuina o del baixant s'arregla abans de tancar. Si tens taques i no saps d'on vénen, comença per la guia d'humitats en pisos antics.
• Un altre permís. A Sabadell, una reforma sense tocar l'estructura va per declaració responsable o comunicació prèvia. Si cal reforçar biguetes, l'obra afecta l'estructura i demana llicència d'obra menor o major.
• La junta hi entra en joc. El forjat és estructura de l'edifici, així que el reforç necessita un acord de la comunitat encara que es descobreixi durant la teva obra.

La resta de la reforma, com les instal·lacions, la cuina o els paviments, segueix el seu curs normal, amb el calendari ajustat. A la pàgina de reforma de pisos antics tens la llista completa del que convé revisar abans de pressupostar.

Com es repara i quant costa?

Depèn del dany. Les solucions van de menys a més: protegir el forjat de la humitat, sanejar amb morters específics, reforçar les biguetes amb perfils d'acer o amb fibra de carboni i, en el pitjor dels casos, substituir-les. Només en edificis molt malmesos, com la primera fase dels Merinals o el bloc d'Espronceda, es va arribar a l'enderroc.

Són preus orientatius i la font no aclareix si porten IVA. Cap no serveix sense l'informe del tècnic, que és qui diu quantes biguetes cal tractar i amb quin sistema. I compte: se sumen a la reforma del teu pis, no la substitueixen.

Qui paga la reparació: tu o la comunitat?

La comunitat. El Codi civil de Catalunya considera elements comuns les estructures de l'edifici (art. 553-41). La comunitat les ha de conservar perquè compleixin les condicions estructurals i els propietaris assumeixen les obres de reparació necessàries (art. 553-44.1). Cada pis paga segons la seva quota de participació, tret que el títol o els estatuts diguin una altra cosa (art. 553-45.1).

A la pràctica, si en obrir el sostre de la cuina apareixen biguetes malmeses, s'avisa la presidència o l'administració i la junta decideix el reforç. El que acostuma a quedar al teu pressupost són els acabats del teu pis. Si el repartiment no és clar, que l'aclareixi la junta abans de continuar.

Una altra dada útil: a Catalunya tots els edificis d'habitatges han de passar la ITE abans de fer 45 anys. Si la de la teva finca va detectar deficiències a l'estructura, la comunitat ja té un programa d'obres que convé conèixer abans de reformar.

Què fer si sospites aluminosi abans de reformar

1. Mira la data i la ITE

   Si l'edifici és del 1950 al 1970, pregunta a l'administració si hi ha un test previ o si la ITE diu alguna cosa de l'estructura.

2. Busca senyals

   Taques ocres o de rovell i fissures al llarg de les biguetes, sobretot al bany i a la cuina.

3. Fes el test

   Mostres petites de diverses zones, analitzades al laboratori amb el Test Aluminós.

4. Valoració tècnica

   Un tècnic d'estructures o de rehabilitació revisa les biguetes i proposa la solució.

5. Junta i permís

   La comunitat aprova el reforç i es demana la llicència d'obra si es toca l'estructura.

6. Reforma

   Amb el forjat resolt i les fuites arreglades, continua l'obra del teu pis.

Guies relacionades

• Reformes integrals als Merinals i a Espronceda
• Comunitat de veïns: què cal avisar abans de reformar
• Llicència per reformar un pis a Sabadell
• Baixants: qui paga i quan cal canviar-los
• Instal·lació elèctrica antiga: quan cal canviar-la

Si el teu pis és d'aquells anys, t'ajudem a demanar pressupost; a com funciona veuràs a qui arriba la teva sol·licitud.