Glossari de reformes: termes en català i castellà

A i B: d'aerotèrmia a butlletí elèctric

• Aerotèrmia o energia aerotèrmica (aerotermia): sistema de bomba de calor que agafa energia de l'aire exterior per donar calefacció, refrigeració i aigua calenta.
• Aïllament tèrmic (aislamiento térmico): material o capa que redueix el pas de calor a través de parets, sostres, terres o finestres.
• Aluminosi (aluminosis): deteriorament del formigó fet amb ciment aluminós, que amb la humitat perd resistència i afecta sobretot les bigues i les biguetes d'edificis construïts entre el 1950 i el 1970.
• Amiant (amianto): mineral fibrós que es va fer servir en materials com el fibrociment i que només poden retirar empreses inscrites al Registro de Empresas con Riesgo por Amianto (RERA).
• Baixant (bajante): canonada vertical de l'edifici que recull les aigües residuals o pluvials de cada planta i les porta a la xarxa de sanejament.
• Butlletí elèctric o CIE (boletín eléctrico o CIE): certificat d'instal·lació elèctrica que emet una empresa instal·ladora habilitada quan fa o renova la instal·lació; quan es demana després d'una obra ho explica la guia del butlletí elèctric i la cèdula.

C i E: de cèdula d'habitabilitat a extradossat

• Cèdula d'habitabilitat (cédula de habitabilidad): document que acredita que un habitatge és apte per viure-hi i que a Catalunya es demana per vendre'l, llogar-lo o donar d'alta l'aigua, la llum i el gas.
• Comunicació prèvia d'obres (comunicación previa de obras): tràmit municipal per a obres com la redistribució interior sense afectar l'estructura; a Sabadell permet començar tan bon punt es presenta completa, i la guia de la llicència per reformar un pis explica quan toca.
• Comunitat de veïns (comunidad de vecinos): conjunt de propietaris d'un edifici dividit en pisos, a qui a Catalunya cal comunicar l'obra abans de reformar el teu.
• Corc (carcoma): larva d'insecte que perfora la fusta de bigues, terres i mobles i l'afebleix.
• Enderroc (derribo o demolición): fase inicial de l'obra en què es retiren els envans, els revestiments i les instal·lacions que se substituiran.
• Enrajolat (alicatado): revestiment de parets amb rajoles ceràmiques, habitual a cuines i banys.
• Envà (tabique): paret prima sense funció estructural que separa estances.
• Extradossat (trasdosado): revestiment, normalment de placa de guix i de vegades amb aïllant, que es fixa per davant d'un mur existent.

F a I: de fals sostre a ITE

• Fals sostre o cel ras (falso techo): sostre penjat per sota del forjat, normalment de plaques de guix, que amaga instal·lacions o conductes.
• Fibrociment o uralita (fibrocemento o uralita): material de ciment reforçat amb fibres que en edificis antics sol contenir amiant, i per això no s'ha de trencar sense una empresa especialitzada.
• Forjat (forjado): element estructural horitzontal que separa dues plantes i n'aguanta el pes.
• Humitat per capil·laritat (humedad por capilaridad): aigua del terreny que puja pels porus dels murs i els envans, típica de les plantes baixes.
• Humitat per condensació (humedad por condensación): aigua que apareix quan el vapor de l'aire es condensa sobre superfícies fredes, com murs mal aïllats o vidres.
• Impermeabilització (impermeabilización): capa o tractament que impedeix el pas de l'aigua, per exemple sota el plat de dutxa o en una terrassa.
• ITE, inspecció tècnica de l'edifici (ITE, inspección técnica del edificio): revisió obligatòria de l'estat de l'edifici que a Catalunya han de passar els edificis d'habitatges abans de complir 45 anys i que dona lloc al certificat d'aptitud.

L i M: de lampisteria a microciment

• Lampisteria o fontaneria (fontanería): instal·lació de canonades d'aigua freda i calenta, desguassos i aparells sanitaris de l'habitatge.
• Llicència d'obres (licencia de obras): autorització municipal per a obres de més entitat, com les que afecten l'estructura, que a Sabadell pot ser d'obra menor o d'obra major.
• Memòria de qualitats (memoria de calidades): document que detalla els materials, els models i els acabats inclosos al pressupost.
• Microciment (microcemento): revestiment continu de pocs mil·límetres, a base de ciment i resines, que s'aplica sense juntes sobre terres i parets.

P i Q: de paleta a quadre elèctric

• Paleta (albañil): operari d'obra que enderroca i aixeca envans, col·loca enrajolats i paviments i fa les ajudes d'obra als lampistes i als electricistes.
• Paret de càrrega (muro de carga): paret que aguanta el pes de l'edifici, i per això obrir-la o enderrocar-la exigeix un projecte tècnic i llicència d'obres.
• Partides (partidas): cada línia del pressupost, com l'enderroc, la lampisteria o la pintura, amb el seu amidament i el seu preu.
• Paviment (solado o pavimento): revestiment del terra amb rajola, pedra, tarima o un altre material.
• Pladur o cartró-guix (pladur o placa de yeso laminado): placa de guix folrada de cartró que es cargola a una estructura metàl·lica per fer envans, extradossats i falsos sostres.
• Plat de dutxa (plato de ducha): base impermeable que recull l'aigua de la dutxa i que en moltes reformes de bany substitueix la banyera.
• Presa de terra (toma de tierra): connexió de la instal·lació elèctrica amb el terreny que deriva les fuites de corrent i protegeix les persones; molts pisos antics no en tenen.
• Pressupost tancat (presupuesto cerrado): pressupost amb preu fix per partides, que no hauria de canviar tret que es modifiqui el que s'ha acordat.
• Quadre elèctric (cuadro eléctrico): caixa amb els interruptors automàtics i el diferencial que protegeixen els circuits de l'habitatge.

R i S: de reforma integral a sanejament

• Reforma integral (reforma integral): reforma de tot l'habitatge que inclou la distribució, les instal·lacions i els acabats.
• Reforma parcial (reforma parcial): reforma limitada a algunes estances o a alguns oficis, com la cuina i el bany.
• Regata (roza): canal que s'obre a la paret o al terra per encastar-hi tubs o cables.
• Runa (escombros): restes de l'enderroc i de l'obra, que es retiren en contenidor o en sacs d'obra amb la llicència municipal corresponent.
• Sanejament (saneamiento): xarxa de desguassos i baixants que evacua les aigües residuals de l'habitatge i de l'edifici.

Guies relacionades

Uns quants d'aquests termes tenen guia pròpia a Sabadell:

• Si el teu edifici és dels anys 50 o 60, la guia sobre l'aluminosi a Sabadell explica com afecta una reforma.
• Abans de tocar un baixant o un dipòsit antic, llegeix què canvia amb la llei catalana a amiant i uralita.
• Per saber d'on ve una taca, tens la guia d'humitats en pisos antics.
• Què cal avisar i a qui, a comunitat de veïns i obres.
• Com llegir partides i qualitats, a què inclou un pressupost de reforma.